Has estat alguna vegada a la sala de miralls del Tibidabo a Barcelona? Jo vaig estar a l’estiu i vaig veure com la meva imatge es distorsionava en cada un d’ells.
En un vaig aparèixer tremendament grossa, en el següent súper cabuda, en un altre camacurta i així vaig passar una bona estona jugant.
Has pensat alguna vegada de quina manera et veuen les persones que t’envolten? Els has preguntat? Creus que han estat sinceres amb tu? Estàs preparat per escoltar que ets camacurt, capgròs o camacurt? Estàs preparat per a que et diguin el que els molesta de tu?
Pensa-ho un moment: com vas reaccionar aquella vegada que el teu amic et va dir que eres poc assertiu? I quan el teu cap et va assenyalar la teva manca de planificació?
No et diré com has de reaccionar davant d’aquestes crítiques. Tan sols t’explicaré el que més em molesta de tu.
- Em molesta que pensis tan lentament; cada vegada que anem a un restaurant trigues el doble que jo en triar el menú. Tan difícil és? Si us plau !!! si només es tracta de menjar …
- Em molesta un munt que siguis tan tolerant. Que davant situacions en què hauries de defensar-te, et quedis callat argumentant la teva gran ètica.
- M’irrita que sempre decideixis el que els altres hem de fer. Tant costa cedir de tant en tant?
- Em costa tant prestar-te atenció cada vegada que repeteixes preguntes que t’he contestat mil vegades de forma diferent … buffff
I ara et diré per què em treu de polleguera tot això.
- Sóc molt impacient. Cada vegada que trigues un segle a triar el teu plat al restaurant, m’obligues irremeiablement a treballar la meva paciència.
- Tendeixo a ser crítica i lluitadora. Si alguna cosa no m’agrada, lluito i ho defenso. Cada vegada que et mostres excessivament tolerant em recordes que no cal anar «a les barricades» davant de qualsevol situació.
- En ocasions sóc influent. Dic les coses amb tal convicció i emoció, que, sense voler-ho, imposo la meva visió. Així, quan decideixes per mi i pels altres, em dónes una bona lliçó d’humilitat que necessito aprendre.
- Sóc molt impacient. T’ho he dit ja? No pots fer-me les mateixes preguntes una i altra vegada perquè aleshores el cartell «ETS IMPACIENT» s’encén en llums de neó vermelles i he de parar per nassos.
Tots aquests punts em molesten, em remouen d’una plàcida comoditat estàtica, em confronten amb les meves parts menys acceptades; amb allò en el que he d’evolucionar.
Així que GRÀCIES! Gràcies per molestar-me … segueix fent-ho! Sense els teus «defectes» els meus encara serien majors …
I a tu … què és el que més et molesta?