Sempre m’han fascinat les pel·lícules d’animació. La meva ànima infantil es delecta amb elles, surto del cinema fent tombarelles, il·luminada de coloraines … Fan que em cregui més la vida, que aposti per ella.
Inside Out és una meravella. En aquesta ocasió, a més, la peli parla de les emocions !!! Animació i psicologia s’uneixen i sembla que l’hagin creat per a mi.
– 5 personatges. Alegria, Ràbia, Por, Tristesa i Fàstic.
– Idees i pensaments en forma de bales brillants, de colors diferents en funció de la tonalitat emocional.
– La fàbrica dels somnis.
– L’inconscient.
– El pensament abstracte.
– Els «escombriaires» que eliminen records de la memòria.
– La memòria a llarg termini com un laberint infinit.
Una cosa és una gran idea quan et planteges per què nassos a ningú se li ha acudit abans. I és que la ment, la nostra ment, és el paradís dels parcs d’atraccions. És l’arma més poderosa. Una infinitud d’històries a l’àtic del nostre cos.
I aquí vénen els senyors de Pixar-Disney i es treuen de la màniga un univers animat inspirant-se en la nostra psique. B-R-A-V-O
I no només això. En la pel·lícula, només apareixen 5 emocions. La protagonista és una nena i els pensaments tan sols fan acte de presència un parell de vegades …
D’aquí surt una segona, una tercera i fins a una saga d’Inside Out. Com representaran el mecanisme emocional quan la protagonista s’enamori?
O quan visqui un dol? O el dia que tingui un fill?
Ho penso, ho imagino, i els protagonistes animats del meu cap s’esvaloten. La meva Alegria em sacseja intensament i la meva Ràbia em crida dient-me: «per què no hauràs tingut tu abans aquesta brillant idea, tros d’ase!!”
«Les emocions no poden dimitir» perquè són part de la nostra essència, perquè sense elles, la vida no tindria sentit. Perquè sense les bones i sense les dolentes, els nostres records perdrien la direcció.
En definitiva, una autèntica delícia. Passin i vegin … i tornin a veure.