«És que no m’omple» «això ja no és el que era» «res m’emociona» «m’avorreixo fàcilment» «faig les coses per fer-les» «no sé el que vull»
Són frases que escolto diàriament d’algunes de les persones amb les que treballo
I després les argumentacions a aquestes sensacions són de l’estil:
- La meva parella no és el que jo creia
- La meva feina no m’aporta novetat
- Els meus amics no em donen el que necessito
- La meva família, bla bla bla
Totes són frases demandants. Com els altres no em donen, com la vida no em dóna el que jo suposadament necessito, em sento malament … molt malament !!
A això li dic jo viure de fora cap a dins. Esperar que el de fora (la teva parella, els teus amics, …) facin el treball per tu. En general vivim d’aquesta manera. Ningú ens ha ensenyat a fer-ho d’una altra manera.
En l’article «La felicitat no és el que tu creus» ja vaig comentar el que socialment estava recomanat per aconseguir la felicitat. Tot són qüestions externes a nosaltres.
Com a concepte és totalment erroni així com disfuncional de base:
SI VULL ESTAR BÉ AMB MI MATEIX depenc SEMPRE del que passi FORA, DEL QUE ELS ALTRES EM DONIN, DEL QUE ELS ALTRES NO EM DONIN, DEL QUE EM PASSI DURANT AQUEST VIATGE O DEL QUE NO passi en el mateix..
Viure depenent del que passa fora de nosaltres mateixos és taaaaaan cansat. Depenc de quedar aquesta nit amb els meus amics per passar-m’ho bé. I si a últim moment m’anul·len el pla, m’enfado i ja no m’ho passo bé … Sincerament: molt esgotador!
Proposo una evolució del concepte.
Comença a mirar dins teu, en les teves entranyes, en els teus monstres i en les teves fades. Alia’t amb ells, escolta’ls i comença a divertir-los. I què necessites per fer-ho?
- En primer lloc molt de silenci. Deixa d’escoltar soroll al teu voltant (segueix sent el de «fora»)
- Segueix amb la soledat. Descobreix-te sol. Accepta el que vingui en aquesta soledat (les coses bones, les dolentes, les avorrides i les extravagants)
- Fes-te un pla amb tu mateix. Prepara’t autocites. Visita llocs nous, prova plats diferents o simplement gaudeix de la teva pròpia companyia. Com vols ser una bona companyia per als altres si no ho ets per a tu mateix?
- Medita. Si, si, sona molt «zen» … però primer prova un temps i després ja critiques. En la meditació no hi ha escapatòria. Ets un contra un. En la meditació contactes amb la teva essència. Amb el que tu ets de 0 a 100. La sensació de plenitud és tan gran que quan ho provis ja no necessitaràs a res ni a ningú.
- Tingues paciència, no ho aconseguiràs d’un dia per l’altre. No és una pastilla màgica que es noti com una pujada d’adrenalina. Potser és un camí que hauràs de fer tota la vida.
I arribarà un moment (si persisteixes en la tasca) que començaràs a sentir que tot flueix en tu, que tot és natural. I en aquest moment hauràs canviat de prisma.
Benvingut a viure de dins a fora. Adéu a viure de fora cap a dins.
Benvingut a la vida real. Benvingut a la vida amb consciència.
* Fotografia gentilesa de Pau Ruiz