Què és per a tu la felicitat?
Quant de temps fa que la busques? Quant de temps fa que corres desesperadament cap a ella?
Sobre la felicitat s’ha escrit moltíssim. Rius de tinta s’han invertit en això.
I no obstant, creus que ets feliç? Podries definir en una frase o en dues per què creus que ets o no ets feliç?
Potser el que et ve al cap són moments de felicitat:
- El dia que va néixer el teu fill
- El moment en què et van ascendir
- Aquell dia que vas aconseguir que aquella noia et fes cas
- Els passejos al capvespre al costat del mar ..
Però, quant van durar aquests moments? En quin moment dins d’aquests moments vas aconseguir la màxima felicitat? És a dir, el dia que et van ascendir, vas ser TOT el dia profundament feliç? O potser aquest estat va variar al llarg de les hores?
Ens han ensenyat a perseguir la felicitat. Ens han dit que la felicitat és una feina ideal, una parella ideal, una casa ideal, una jubilació ideal …
Però la realitat és diferent. La realitat és que aquest estat que anomenem «felicitat» que s’assembla a uns grans focs artificials, dura poc i es manté menys.
Així, quan s’esvaeix l’estat de «felicitat» tornem a fer el mateix i seguim amb la nostra marató particular buscant el nou moment, aquell que, si o si, ens garantitzarà la felicitat permanent.
És clar, igual que quan corres una cursa, això de perseguir alguna cosa desesperadament, cansa i … Molt !!
Llavors, ni trobem la felicitat permanent ni estem en pau amb nosaltres mateixos perquè sempre esperem que passi alguna cosa més guai, més guauuuu !!!!
Així doncs, l’error està en el concepte. La felicitat es pot trobar en un moment dur i difícil. Perquè potser la felicitat com a tal no existeix. El que existeix és la VIDA.
No sé la teva, però la meva vida està plena de moments variats:
– Dies tristos
– Dies radiants
– Dies avorrits
– Dies insignificants
– Dies melancòlics
– Dies de ràbia
– Dies, dies i més dies
I si poguessis demanar un desig … esborraries de la teva vida els dies avorrits? Esborraries de la teva vida els dies tristos?
No contestis encara. Pensa-ho bé. Realment t’agradaria esborrar de la teva vida els dies en què has pogut saber què és la tristesa? T’agradaria passar per aquest món sense saber el que és avorrir-se o enfadar-se amb algú?
Estaries disposat a esborrar de la teva vida, la meitat de la mateixa?
Imagina’t que prepares una gran festa per al teu aniversari. Et fa molta il·lusió, ho tens tot arreglat i la teva ment ha planificat la nit ideal.
Comencen a arribar els convidats, la música és perfecta i … de sobte, apareix un convidat borratxo que fa molta pudor. Anul·laries teva festa només per aquest convidat? Anul·laries el teu dia per haver-te sentit malament a causa de la presència d’aquesta persona?
O bé intentaries gestionar la situació el millor possible sense haver d’anul·lar la teva festa?
Probablement, el més raonable seria seguir amb la festa, no?
Malgrat les emocions negatives que el convidat t’hagi causat, seguiries amb la festa.
Doncs a la vida, passa el mateix. En multitud d’ocasions tenim festes amb convidats borratxos. Però el que ens han dit és: «si tens un convidat borratxo a la teva festa, no pots ser feliç»
Vist d’aquesta manera, sembla surrealista, oi?
El que jo et dic és: Pots celebrar la teva festa amb el convidat borratxo i ser feliç.
Pots passar un mal moment i ser feliç. Pots plorar i ser feliç …
Perquè la felicitat no és el que tu creus. La felicitat és el fet de viure, el fet de transitar per la vida intensament i aprendre mentre ho fas. Poder recordar que tot el que has viscut t’ha configurat com la persona que ets ara.
I si vols, pots seguir corrent a la recerca de la felicitat permanent. Però tinc dues males notícies:
La primera és que NO existeix
La segona és que et cansaràs i et frustraràs durant molt de temps
Tu tries.